Hi ha dos mètodes d'instal·lació possibles si arrenqueu des d'un llapis USB. La primera opció és instal·lar-ho tot per xarxa. La segona consisteix en copiar una imatge de CD al llapis USB i utilitzar aquesta imatge com a font dels paquets, amb la possibilitat de combinar-ho amb una rèplica. Aquesta darrera opció és la més habitual.
Per al primer mètode d'instal·lació necessitareu descarregar una imatge de
l'instal·lador del directori netboot (a la ubicació
esmentada a Secció 4.2.1, “On trobar imatges d'instal·lació”) i a continuació utilitzar la
“manera flexible” de copiar els fitxers al llapis USB que
s'explica a continuació.
Les imatges per a la instal·lació del segon mètode es poden trobar al
directori hd-media, i podeu utilitzar tant la
“manera fàcil” com la “manera flexible” de copiar la
imatge al llapis USB. Per aquest mètode d'instal·lació també necessitareu
descarregar-vos una imatge de CD. La imatge d'instal·lació i la imatge de CD
s'han de basar en la mateixa versió del debian-installer. Si no coincideixen és possible
que trobeu errors[4] durant la instal·lació.
Per preparar el llapis USB, necessitareu un sistema amb GNU/Linux que suporti
dispositius USB. Els sistemes GNU/Linux actuals normalment reconeixen
automàticament els llapis USB així que es connecten. Si no és el cas, hauríeu
de comprovar que s'ha carregat el mòdul usb-storage del nucli. Quan connecteu
el llapis USB, aquest estarà representat per un dispositiu anomenat
/dev/sdX, on la “X” és una lletra en
minúscules (a-z). Hauríeu de poder veure de quin dispositiu es tracta més
exactament executant l'ordre dmesg després de connectar-lo.
Per escriure-hi, és possible que calgui desactivar la protecció d'escriptura
del llapis USB.
Aneu en compte, tots els procediments que es descriuen en aquesta secció destruiran tot el que hi hagi al dispositiu. Assegureu-vos que esteu utilitzant el nom de dispositiu corresponent al llapis USB. Si utilitzeu un nom de dispositiu incorrecte podeu arribar a perdre les dades de, per exemple, el disc dur principal.
Fixeu-vos que el llapis USB ha de tenir una mida mínima de 256 MiB (és possible configurar amb llapis amb menys capacitat si seguiu Secció 4.3.2, “Copia dels fitxers — la manera flexible”).
Hi ha un fitxer complet hd-media/boot.img.gz
que conté tots el fitxers de l'instal·lador (incloent el nucli)
així com SYSLINUX i el seu fitxer de
configuració.
Fixeu-vos que, tot i semblar còmode, aquest mètode té un desavantatge: la mida lògica del dispositiu estarà limitada a 256 MiB, encara que la capacitat del llapis USB sigui superior. Si voleu utilitzar-lo per a altres propòsits haureu de tornar a partir el llapis USB i crear nous sistemes de fitxers per disposar de tota la seva capacitat. Un altre desavantatge és que no podeu copiar una imatge de CD sencera al llapis, només les imatges de CD reduïdes (“businesscard” o “netinst”).
Per utilitzar aquesta imatge tan sols heu d'extreure-la directament al llapis USB:
# zcat boot.img.gz > /dev/sdX
Després d'això, munteu el llapis de memòria USB
(mount
/dev/),
que ara tindrà
un sistema de fitxers FAT,
i copieu-hi una imatge ISO tipus “businesscard” o
“netinst”.
Finalment desmunteu el llapis (sdX /mntumount /mnt).
Si voleu més flexibilitat o voleu saber que esteu fent, heu de seguir aquest mètode per posar els fitxers al vostre llapis. Un avantatge d'utilitzar aquest mètode és que, si el llapis USB té prou capacitat, podreu copiar-hi una imatge ISO de CD sencera.
Mostrarem com configurar un llapis de memòria per utilitzar la primera partició d'aquest, en comptes del dispositiu complet.
La major part dels llapis USB venen preconfigurats amb una única partició FAT16, així que en general no serà necessari tornar a partir o tornar a formatar-lo. Si heu de fer-ho, utilitzeu el cfdisk o qualsevol altra ferramenta per crear la partició FAT16, i aleshores creeu el sistema de fitxers fent:
# mkdosfs /dev/sda1
Aneu en compte d'utilitzar el nom del dispositiu correcte pel vostre
llapis USB. L'ordre mkdosfs és al paquet Debian
dosfstools.
Per arrencar el nucli després d'arrencar des del llapis USB, posarem un carregador d'arrencada al llapis. Malgrat que hauria de funcionar qualsevol carregador (p.ex. LILO), és convenient utilitzar SYSLINUX, ja que utilitza una partició FAT16 i pot reconfigurar-se editant tan sols un fitxer de text. Qualsevol sistema operatiu que suporte el sistema de fitxers FAT pot utilitzar-se per canviar la configuració del carregador d'arrencada.
Per posar el SYSLINUX a la partició FAT16 del vostre
llapis USB, instal·leu els paquets syslinux i
mtools al vostre sistema i executeu:
# syslinux /dev/sda1
Altra vegada, aneu en compte i utilitzeu el nom correcte pel dispositiu.
La partició no hauria d'estar muntada quan executeu l'ordre
SYSLINUX.
Aquest procediment escriu un sector d'arrencada a la partició i crea el fitxer
ldlinux.sys que conté el codi del carregador d'arrencada.
Munteu la partició (mount /dev/sda1 /mnt) i copieu
els fitxers següents al llapis:
vmlinuz (nucli binari)
initrd.gz (imatge inicial del disc ram)
syslinux.cfg (fitxer de configuració del SYSLINUX)
Mòduls del nucli opcionals
Si voleu canviar el nom dels fitxers, aneu en compte de que el SYSLINUX tan sols pot utilitzar nom de fitxers tipus DOS (8.3).
El fitxer de configuració syslinux.cfg hauria de contenir
les següents línies:
default vmlinuz append initrd=initrd.gz
Si el sistema rebutja arrencar des del llapis de memòria, el llapis
podria tenir un registre inicial d'arrencada invàlid (MBR). Per reparar-ho,
utilitzeu l'ordre install-mbr del paquet
mbr:
# install-mbr /dev/sdX
[4] El missatge d'error que és més probable que veieu és que no es poden trobar els mòduls del nucli. Això vol dir que la versió dels udeb de mòduls del nucli inclosos a la imatge de CD és diferent a la versió del nucli que s'està executant.