Debian no imposa cap requeriment més enllà dels requeriments que demana el nucli Linux i el conjunt de ferramentes GNU. Per això, qualsevol arquitectura o plataforma per la qual s'haja portat el nucli Linux, les libc, gcc, etc. i per la qual s'haja portat Debian, es pot executar Debian. Visiteu la pàgina dels ports http://www.debian.org/ports/amd64/ per obtenir més detalls dels sistemes on l'arquitectura AMD64 s'ha comprovat amb Debian.
Més que intentar descriure totes les configuracions diferents del maquinari que estan separades per AMD64, aquesta secció conté informació general i apunts d'on trobar més informació.
Debian 5.0 suporta onze arquitectures principals i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com “sabors”.
| Arquitectura | Nom a Debian | Subarquitectura | Sabor |
|---|---|---|---|
| Basada en Intel x86 | i386 | ||
| AMD64 & Intel EM64T | amd64 | ||
| DEC Alpha | alpha | ||
| ARM | arm | Netwinder i CATS | netwinder |
| armel | Versatile | versatile | |
| arm i armel | Intel IOP32x | iop32x | |
| Intel IXP4xx | ixp4xx | ||
| Marvell Orion | orion5x | ||
| HP PA-RISC | hppa | PA-RISC 1.1 | 32 |
| PA-RISC 2.0 | 64 | ||
| Intel IA-64 | ia64 | ||
| MIPS (big endian) | mips | SGI IP22 (Indy/Indigo 2) | r4k-ip22 |
| SGI IP32 (O2) | r5k-ip32 | ||
| MIPS Malta (32 bits) | 4kc-malta | ||
| MIPS Malta (64 bits) | 5kc-malta | ||
| Broadcom BCM91250A (SWARM) | sb1-bcm91250a | ||
| Broadcom BCM91480B (BigSur) | sb1a-bcm91480b | ||
| MIPS (little endian) | mipsel | Cobalt | cobalt |
| Broadcom BCM91250A (SWARM) | sb1-bcm91250a | ||
| Broadcom BCM91480B (BigSur) | sb1a-bcm91480b | ||
| IBM/Motorola PowerPC | powerpc | PowerMac | pmac |
| PReP | prep | ||
| Sun SPARC | sparc | sun4u | sparc64 |
| sun4v | |||
| IBM S/390 | s390 | IPL de VM-reader i DASD | generic |
| IPL from tape | tape |
Aquest document cobreix la instal·lació per a l'arquitectura AMD64. Si busqueu informació per qualsevol altra arquitectura suportada per Debian, pegueu una ullada a les pàgines dels ports de Debian.
La informació completa dels perifèrics suportats es pot trobar al COM ES FA de Compatibilitat del maquinari amb Linux. Aquesta secció tan sols perfila el més bàsic.
També estan suportats els ordinadors portàtils i avui en dia la majoria funcionen sense modificacions. En el cas que el portàtil contingui maquinari especialitzat o propietari, algunes funcions especifiques poden no estar suportades. Per vore si el vostre ordinador portàtil funciona correctament amb GNU/Linux, visiteu les pàgines d'ordinadors portàtils amb Linux
El suport de processadors múltiples — també anomenat “multiprocés simètric” o SMP — està disponible per aquesta arquitectura. La imatge del nucli estàndard de Debian 5.0 s'ha compilat amb suport SMP-alternatives. Açò vol dir que el nucli detecta el nombre de processadors (o nuclis de processador) i que automàticament desactivarà l'SMP a sistemes amb un processador.
Hauríeu d'utilitzar una interfície de pantalla compatible amb VGA per la consola del terminal. Quasi totes les targetes gràfiques modernes són compatibles amb VGA. Estàndards antics com CGA, MDA, o HGA haurien de funcionar, assumint que no necessiteu suport X11. Fixeu-vos que les X11 no es fan servir al procés d'instal·lació descrit en aquest document.
El suport de les interfícies gràfiques a Debian ve determinat pel suport subjacent que es troba al sistema X11 de X.Org. La majoria de les targetes de vídeo AGP, PCI i PCIe funcionen a X.Org. Podeu trobar detalls dels busos, targetes, monitors i dispositius senyaladors a http://xorg.freedesktop.org/. Debian 5.0 ve amb la versió 7.3 de les X.Org.
Pràcticament qualsevol targeta de xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux és també suportada pel sistema d'instal·lació; els controladors modulars s'haurien de carregar automàticament. Inclou la majoria de targetes PCI i PCMCIA.
Tal i com passa amb l'XDSI, el protocol D-channel per a les (antigues)
German 1TR6 no és suportat; debian-installer tampoc suporta les plaques Spellcaster
BRI ISDN. L'XDSI funciona, però no durant la instal·lació.
La gestió de xarxes sense fils en general també funciona, i hi ha un nombre creixent d'adaptadors per a diverses targetes suportades oficialment al nucli Linux, tot i que moltes requereixen carregar microprogramari. Les targetes de xarxa sense fils no suportades pel nucli Linux oficial normalment poden arribar a funcionar amb Debian GNU/Linux, però no durant el procés d'instal·lació.
L'ús de xarxes sense fils durant la instal·lació encara s'està desenvolupant i funcionarà o no depenent del tipus de controlador i de la configuració del punt d'accés. Si no teniu disponible cap altra NIC durant la instal·lació, encara és possible instal·lar Debian GNU/Linux utilitzant la imatge completa d'un CD-ROM o DVD. Seleccioneu l'opció de no configurar la xarxa i instal·leu només aquells paquets que estiguin disponibles al CD/DVD. Podreu instal·lar el controlador i el microprogramari que necessiteu quan la instal·lació s'hagi completat (després de reiniciar) i configurar la xarxa manualment.
En alguns casos, el controlador que necessiteu no estarà disponible en un
paquet Debian. Haureu de buscar si hi ha disponible el codi font a Internet
i, si hi és, compilar-lo. Com fer-ho està fora de l'abast d'aquest manual.
Si no hi ha disponible cap controlador per a Linux,
l'últim recurs que teniu és utilitzar el paquet
ndiswrapper, el qual us permet utilitzar-ne un de
Windows.
El Linux permet utilitzar una gran varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins, impressores, escànners, PCMCIA i dispositius USB. De tota manera, la major part d'aquests dispositius no són necessaris durant la instal·lació del sistema.
El maquinari USB generalment funciona correctament, només alguns teclats USB necessiten configuració addicional (consulteu Secció 3.6.4, “Aspectes del maquinari que cal tenir en compte”).
De nou, consulteu el Linux Hardware Compatibility HOWTO per a esbrinar si el vostre maquinari específic funciona a Linux.